Data centers a l’espai

Societat de la Informació

Una de les problemàtiques reals que te la Intel·ligència Artificial és el gran cost en computació que requereix: que una IA funcioni suposa grans quantitats de càlculs, i quan un ordinador fa un us intensiu de la seva circuitería s’escalfa, i perquè no acabi cremant-se cal refrigerar els ordinadors. I si estem parlant de grans centres de dades com els que calen per a la Intel·ligència Artificial, això vol dir grans sistemes de refrigeració que tenen un cost de funcionament elevats i conseqüències en l’escalfament atmosfèric.

Es per això que cada cop més s’estan posant les granges de servidors en països nòrdics, ja que uns pocs graus marquen una gran diferència en la factura elèctrica que s’ha de pagar per tenir els ordinadors refrigerats.

Però si portem això a l’extrem, el lloc proper més fred és l’espai. I ja fa temps que s’estudia la possibilitat de posar servidors de dates orbitant el nostre planeta. D’aquesta manera els ordinadors estarien refrigerats i evitaríem alliberar CO₂ a l’atmosfera.

Però això te inconvenients ocults:

D’entrada llançar un coet a l’espai no és exactament un procés respectuós amb el medi ambient: es necessiten uns 400.000 litres de combustible per llençar el Falcon 9 de SpaceX.

I si per alguna avaria calgués enviar algun tècnic, no es tan fàcil com enviar-lo en un cotxe.

D’altra banda la distancia suposaria una gran ‘latència’.

I a l’espai les comunicacions estan subjectes a afectacions per l’activitat solar. Així com a interferències atmosfèriques.

I hi ha també el perill de la brossa espacial que pot afectar als satèl·lits.

Malgrat tots aquests inconvenients la Unió Europea, està finançant un estudi que tindrà una durada de 16 mesos anomenat Ascend que pretén determinar la viabilitat dels centres de dades operatius a l’espai i si podrien ser coherents amb el pla del Pacte Verd de la UE per fer que el continent sigui neutre en carboni per al 2050.