Marina Rossell: "Els morts i els vius ens haurem de trobar cada 10 anys i explicar-nos com ens va"

El divan, amb Slvia Cppulo

"Torna sempre b per mal", li deia la mare. La mare, que cantava "Tatuaje", "Bsame mucho" o "L'emigrant" quan rentava i que tenia una veu preciosa. Com Marina Rossell, filla de pags, que va trigar molt a saber que tenia un do: commou. Salvador Espriu li va brindar els seus poemes perqu en fes canons. I tamb hi ha l'amor i Georges Moustaki; i la Ceclia i l'Elisa; i el desamor que cantava Franoise Hardy; Llach, Raimon o Serrat; la pau que defensaven Neus Catal i Teresa Rebull; resar quan vas en l'AVE, i donar grcies a la vida i a la Mare de Du del Mn per tenir una mica de tot. El moment s ara, li diu ella a l'Albert Om. Ell escriu "No far cap ms llibre. Retrat ntim de Marina Rossell". I plegats ens emocionen a "El divan".